Last night in Vancouver

Aquesta nit era la última que passàvem aquí, així que havíem de sortir a despedir-nos de la ciutat i a fer un estudi sobre els locals nocturns!!

Hem quedat amb el Sergio i l’hem portat a sopar al Kitto, el nostre restaurant preferit. Sopant ja hem decidit no perdre temps i començar amb la cata de cerveses: un parell de japoneses (Asahi i Kirin) i una local (Kokanee).
Després d’uns quants sushis i unes sopes miso, el Sergio ens ha portat a un bar amb una decoració superfashion: Subeez Cafe. Tot de planxes penjant del sostre i a la taula una espelma amb la verge Maria :S.

Aquí és super IN demanar martinis, en tenen per tots els gustos. La Marta ha triat un Cosmopolitan, el Sergio un Emerald city i per mi un Teaches of peaches (encara s’està rient de mi la cambrera de com ho he pronunciat…).

Sortint del bar, hem anat a ballar a The Cellar. Aquí per fi vam provar la típica cervesa Canadian! La música al principi ha estat molt be, el DJ punxava amb un Macbook. Després han començat a posar-nos hip-hop i techno i hem decidit canviar de local.

Com que m’havia fet amiga del cambrer gràcies a la meva samarreta de Trainspotting, li hem preguntat per un lloc amb rock music i ens ha dit que anèssim a The Cambie que era un lloc molt guapo. Let’s go!

Per cert, anant cap al Cellar ens hem fet una foto amb un dels músics que no ens ha deixat dormir aquestes nits.

Doncs el Cambie si que era un lloc xulo si, i raro, jeje. Un bar estil poblenou, amb tot de gent amb gerres de cervesa. I com no, en aquest bar la meva samarreta ha tornat a tenir efecte imàn. Definitivament he d’anar a comprar-me més samarretes com aquesta. Aquesta vegada un australià amb pintes de fisherman m’ha demanat que em casés amb ell.

Fa dos dies li vaig demanar al Sergio si es volia casar amb mi a Las Vegas, però encara no m’ha dit res, això deu ser un no. Potser si li hagués demanat amb la samarreta de Trainspotting no s’hagués pogut resistir.
Bueno doncs aquesta ha estat la nit. Ens ha costat despedir-nos del Sergio i donar per acabada la festa perquè això significava que cada cop estàvem més aprop del final d’aquest viatge
Sergio, ens ho hem passat molt be amb tu. T’esperem a Barcelona!

Els "Tibidabos" de Vancouver

Encara ens queden coses de feina per escriure, però hem decidit que ja ho farem. Hem d’aprofitar al màxim els dies que ens queden aquí.
Ahir i avui hem estat en el que serien els “Tibidabos” de Vancouver, però res a veure. Per anar-hi s’ha d’agafar el Seabus, un vaixell que et porta a North Vancouver. I un cop allà, un bus.
Ahir vam visitar el Lynn Canyon, on hi ha un “suspension bridge” i molts camins per a fer excursions. De fet el suspension bridge més famós de Vancouver és del de Capilano, pero degut a les nevades de la setmana passada està tancat, o sigui que ens hem conformat amb el seu germà petit, que a més és gratis Us posem unes fotos de la excursió, a veure què us semblen:

A la tornada encara vam tenir forces per passejar per Gastown, que de fet és només un carrer adoquinat, amb botigues “fashion”, molt mono. La atracció turística principal és que al mig del carrer en qüestió hi ha un rellotge que funciona amb vapor:

I per avui haviem deixat la excursió més impresionant, perquè de fet és el darrer dia sencer que passem aquí. La veritat és que ens agradaria que vosaltres vinguessiu aquí, més que tornar nosaltres I hem agafat el Seabus de nou, per després pujar a Grouse Mountain. Perquè al Tibidabo de Vancouver, es pot esquiar fines les 12 de la nit! Ha estat increïble. Com que una de nosaltres està lesionada i l’altra no sap esquiar, haviem pensat de fer snowshoeing, bastant típic aquí. Però la Sílvia, quan s’ha vist rodejada d’esquis i snowboards, li ha fet vergonya llogar uns snowshoes i al final només els he llogat jo. I quan veieu la fila que faig, entendreu el per què de la vergonya Però bueno, ens ho hem passat molt be, hem fet una pista blava que deu n’hi d’ho, hem pujat al cim Deam! ens ha costat 2 hores pujar i 1 baixar, i demà em sembla que jo tindré unes agulletes que no em podré ni moure. Aquí van les fotos de l’event:

I res, ara anirem a sopar amb el Sergio i sortirem, que és la nostra darrera nit a Vancouver!!