SFU & Karaoke

Son la 1:30 am o sigui que us tindreu que esperar a tenir un post en condicions. Us adelantem que avui ens hem llevat a les 6:20 per poder arribar a la SFU (Simon Fraser University) a temps, haviem quedat allà a les 8:45. La veritat és que ha estat una passada, un dia molt intens, una reunió darrera l’altra sense parar! Totes molt interessants. I el campus està molt be, dalt d’una muntanya, amb unes vistes impresionants.
Després a la sortida hem quedat amb el Sergio i els seus companys de curs de pronunciació anglesa i hem anat a un karaoke estil japonés, és a dir, d’aquests que tens una sala per tu i els teus amics.
Us adelantem un parell de fotos per a fer dentetes
La primera és d’una reunió que hem tingut a la SFU, la segona no cal que la comentem…

Learning and Instructional Development Centre de la SFU

Durant el dinar i a la tarda hem tingut una reunió amb el LIDC de la SFU, concretament amb en David Kaufman (director de l’LIDC), en Dennis Humphrey (manager de la divisió de suport a la educació i innovació), en John Moore ( i la Ivana Filipovic (manager de la divisió de “media design”).
Per a que us feu una idea, el LIDC seria com una suma del nostre PQE, els nostres USID’s i tota una serie de gent que no tenim a la UPF més dedicats al disseny gràfic, fotografía, programació en flash, etc.
Aquí podeu consultar tot el que fan i a què es dediquen: http://www.lidc.sfu.ca/
Per cert, el que té un Austin Powers i un Mini Me al seu despatx és el director.

Ens han estat parlant sobretot de a què es dediquen, realment pensen que son afortunats perquè la SFU no té tants estudiants com per exemple la UBC però en canvi dedica molts més esforços a tenir un centre d’aquest tipus dedicat a la innovació docent. Bàsicament fan:

• suport a la educació i la innovació
• suport a la recerca
• suport a l’aprenentatge mitjançant escritura
• producció de multimèdia: fotografia, flash, etc.
• suport tècnic a les aules
• recerca aplicada i desenvolupament

Son unes 65 persones en total, és el servei més gran d’aquest estil al Canadà.
Hem comentat de nou el tema WebCT vs. Sakai vs. Moodle que ja haviem parlat al matí. També segueixen atentament els temes Sakai i Moodle. Ells des del LIDC de vegades experimenten amb noves eines pq l’ACS no té temps ni recursos per fer-ho. Després pot passar que alguna de les eines es consideri d’interés general per a tota la universitat i passi a ser gestionada des de l’ACS. 1 cop al mes es reuneixen amb ACS i Library per a comentar tots aquests temes. Pensen que tampoc és bo que els estudiants hagin de fer login a webs diferents per cada curs i que està be tenir-ho tot centralitzat, però de vegades no és possible per tot.
Pels professors hem conegut la noia que fa tot això:

• workshops de 3h sobre com utilitzar eines com el WebCT, un software que tenen de video-conferència anomenat elluminate, etc.
• sessions de debat de 1h sobre diversos temes relacionats amb el que fan a la LIDC
• organitza events/cursos online
• prepara materials d’auto-aprenentatge

Però generalment no treballen a nivell de professor individual, sino de departament. El que fan primer de tot és una reunió de presa de contacte i preparen una espècie de contracte que especifica fins on arriba la feina de cadascú i què li correspón fer exacatment al LIDC, què al departament, dates límit (no estrictes, es poden modificar després), etc. La idea sempre és promoure la creativitat i la innovació en l’ensenyament, i participen des de la fase de disseny dels cursos fins al seu desenvolupament, posada en marxa, etc.
No només desenvolupen cursos, sino també comunitats, ajuden a crear sites que donguin la sensació de pertanyer a un grup, per a fer l’aprenentatge més col·laboratiu.
Per cert, ens han parlat de la possibilitat d’estudiar dins del Second Life, es veu que hi ha un Moodle integrat a dins.

Producció multimèdia
Cobren als departaments pels seus serveis. Son 13 persones entre fotògraf, videògraf, dissenyadors web, programadors flash, etc.
Ens han fet una demo de unes quantes coses que han fet, el millor és que ho consulteu vosaltres mateixos:

http://www.sfutv.ca/timeline
http://www.sfu.museum/journey
http://mediadesign.sfu.ca/portfolio

Per cert, el fotògraf ens ha fet una foto, però encara no la tenim Això sí, quan la veieu heu de pensar que ens haviem llevat a les 6 del matí!

Academic Computing Services de la SFU

Hem tingut un meeting molt interessant amb un grup de gent del Academic Computing Services (ACS). Hi havia en Lionel Tolan, que és el director, l’Steve (Senior Systems Consultant), en George (desenvolupador del portal entre d’altres coses) , en Robert (responsable de l’accounts management system), la Frances Atkinson (Associate Director de l’ACS) i en Mike (desenvolupador del temes elearning).
Us anem comentant els diversos temes que hem tractat amb ells: organització del servei, portal i desenvolupament, gestió de comptes (el nostre SAU), correu, llistes de correu, projectes opensource, la Patriot Act dels USA, eines d’e-learning, wikis, wifi, suport…

Organització del servei
A sistemes son 3 persones, a projectes son 18, per accounts (el que seria el nostre SAU) son 2, per elearning 2, i també hi ha 1 dba d’aplicacions. I després hi ha gent que fan d’operadors, no sabem quants.

General
La SFU està més centralitzada que la UBC, més estil Pompeu. Però ens comenten que tenen problemes sobretot amb el departament de Computer Science, que van més a la seva. La solució que apliquen és intentar oferir el millor servei possible per a què els departaments no arribin a plantejar-se fer les coses ells.

Desenvolupament
En George ens ha explicat que fins ara tenien bàsicament Oracle, però que estan passant poc a poc coses a mySQL.
Intenten evitar comprar software fora sempre que es possible, perquè no han tingut bones experiències amb el software comercial. En canvi, si que estan utilitzant cada vegada més projectes open source.
No tenen prou recursos per a participar en els projectes d’open source aportant codi, o sigui que de moment el que fan es baixar-se el codi i adaptar-lo i configurar-lo per la SFU. Ho fan sempre ells, perquè és important tenir aquest coneixement a dins.

Portal
Fins fa poc tenien el seu propi portal, desenvolupat pel George. Però s’han passat a l’uPortal, ja que els aporta avantatges, diuen. Estan bastant contents amb el resultat, perquè està desenvolupat per universitats, per a universitats i ara amb la versió 3 ja utilitza l’estàndar dels portlets (amb la 2.x es poden fer servir però diuen que no van gaire be). Amb la versió 3 ens comenten que també apareix l’AJAX, es poden arrosegar canals, pots personalitzar-lo amb temes diferents segons la pestanya, etc.
Tenen molts més continguts al portal que la UBC, de manera que no tenen el problema que la gent no hi entri. També obliguen a la gent a entrar al portal per accedir a les coses, diuen que saben que si no, la gent no hi entraria. I un dels motius d’èxit del portal és que els diferents clubs i associacions universitaris posen tota la seva informació allà. Consideren que és molt important que existeixi un punt d’entrada únic a tota la informació de la universitat.
Alguna cosa que ens han dit que tenen al portal que nosaltres no tenim:

• les classes gravades en mp3 (podcasts)
• bookstore on pots comprar els llibres recomanats de les assignatures

Altres projectes open source
Estan seguint molt atentament el kuali (el vam comentar en el post uPortal i open source a la universitat) i sobretot el Sakai. A l’apartat d’eines e-learning hi ha més informació d’aquest tema.

Email
El soft de les MTAs és sendmail. Van provar postfix però no els hi va agradar i van tornar a sendmail. La raó principal era que ja coneixien sendmail i trobaven que era més configurable. Tenen 2 estafetes: una que serveix únicament el correu intern i una altra que s’encarrega de l’extern. L’extern és el que te filtre antivirus i antispam i autenticació SMTP.
En el futur volen amplar el nr. de servidors per a aconseguir un sistema més robust.

El servidor final de correu és UNIX. Quan creen els comptes els hi assignen 1GB d’espai compartit entre home directory i email. A l’apartat d’Accounts management en parlem amb més detall.
Ofereixen IMAP, POP i Webmail. També és possible connectar-se per terminal i accedir amb el pine o el elm.
Ara s’estan mirant Zimbra. La veritat és que no havia sentit a parlar mai, però m’he quedat ben parada quan he començat a mirar-m’ho, té una pinta estupenda. És mig-opensource. Ofereix email, calendar, sincronització amb dispositius mòbils, compatibilitat amb Outlook, Linux, Mac, webmail AJAX, … Ara mateix estan traduint-lo al català, estan al 60%. En serio, us l’heu de mirar!! http://www.zimbra.com/

Llistes d’Email
Per a les llistes tenien majordomo i fitxers fins fa poc.
Ara tenen una interfície web per a definir les llistes, que el que fa és crear grups a l’LDAP. No van trobar al mercat cap eina que d’ajustés al que necessitaven o sigui que ho han desenvolupat ells mateixos.
Deixen enviar emails als membres de la llista, però també amb la interfície poden definir una black-list de membres que no poden enviar, i una white-list de gent que no és de la llista però també pot enviar. Per controlar els permissos d’enviament a llistes, han desenvolupat un software ells mateixos que consulta els permissos al LDAP. No sé exactament com ho fan, suposo que amb un milter. Li farem un mail al Steve per saber algun detall més.

Accounts management (el nostre SAU)
L’Identity Manager de SUN no els convenç. De moment continuen amb la seva pròpia aplicació.
Tenen un repositori central en base de dades i generen comptes unix pels usuaris. L’identificador d’usuari coincideix amb el nom del compte unix. Aquest compte va associat a un home directory i a un email, ja que el sistema d’email que utilitzen és unix.
L’espai que proporcionen als usuaris és d’1 giga, tan si son professors/PAS com si son estudiants. Aquest espai comprén el home directory i el correu electrònic.
Els usuaris també es creen a un LDAP. En aquest LDAP, com ja s’ha comentat a l’apartat llistes, es generen grups. I els grups serveixen no només per les llistes, sino per a autoritzar a diferents recursos, per la qual cosa han desenvolupat unes llibreries que ataquen l’LDAP i també web services SOAP.
El sistema d’autenticació que utilitzen és l’estàndar CAS, el sistema de single sign on desenvolupat per Yale. L’han modificat per afegir-li informació, concretament si l’usuari és estudiant, professor o PAS. Però generalment, tot el que no és autenticació ho agafen dels grups LDAP amb web services.
Per a donar accés a intranets, passen els grups LDAP a fixers .htaccess.

Creació de comptes
A la SFU hi ha uns 20mil estudiants, i uns 50mil comptes en total.
Cada dia reben un xml data feed amb totes les dades des de recursos humans i un altre des del SIS (Student’s Information System). Una de les dades per cada usuari és el seu email, ja donen per descomptat que tothom té correu electrònic.
Quan una fila arriba a l’xml data feed per primera vegada:

1. es crea un id, home directory i un compte email (el home directory i el compte de email van associats a la creació d’un compte unix)
2. s’envia un email, no al nou email que li han creat a la universitat, sino a l’email que l’usuari va donar en el moment de matricularse (estudiants) o signar el contracte (rrhh) dient-li com activar el seu compte
3. després els usuaris han d’activar el seu compte:

• els estudiants ho fan des del portal
• staff & faculty l’activen acudint a un mostrador i han de demostrar que ho són amb algun document identificatiu

Son molt estrictes amb els passwords que la gent pot escollir.
Aproximadament un cop al mes tenen un cas d’us inapropiat del compte universitari i han de deshabilitar l’usuari en qüestió.
A partir d’aquest moment tots els emails s’envien al compte de la universitat. Els usuaris poden fer que els seus comptes universitaris redireccionin cap un compte exterior, tipus gmail o hotmail, i de fet un 15% aproximadament de la gent ho fa. Però la universitat recomana que no ho facin, perquè de vegades els els mails no arriben (filtres anti-spam, etc).
Ara per ara, no tenen guest accounts, i això és un problema que estan mirant de resoldre. És perquè l’uPortal donava problemes amb els guest accounts que ho van desactivar.
Fa poc van resoldre el problema dels futurs, ara no només reben els de payroll (nòmina) sino també els visiting professors, research… el problema és que també reben gent que només està 1 dia a la uni i els donen a tots 1 any.

Gestió de baixes
Dates fi:

• Quan deixa d’arribar una fila de pdi o PAS al fitxer xml de dades, se li posa data final = data actual + 1 any.
• Quan deixa d’arribar una fila d’estudiant al fitxer xml de dades, se li posa data final = data actual + 8 setmanes.

Procediment per a fer la baixa:

• 4 setmanes abans de la data final, se li envia un email a l’usuari avisant de la futura baixa i explicant-li maneres per a evitar aquesta baixa.
• 2 setmanes abans de la data final, se li torna a enviar un mail d’avís a l’usuari
• dia D: es fa baixa lògica de l’usuari a la base de dades, s’elimina de l’LDAP i el NAS

Patriot Act
Hem comentat una mica el tema de gmail oferint el seu servei a les universitats. Ells ni s’ho plantegen, degut a la Patriot Act dels USA. Des que va sortir aquesta llei no tenen res hostatjat als Estats Units. Fins llavors els professors pujaven les entregues dels estudiants de vegades a http://turnitin.com/, però ara ja no poden, ho han de fer els estudiants mateixos.
En son conscients que hi ha professors que utilitzen els docs i spreadsheets de google per a treballar en equip, però ho fan pel seu compte i la universitat no ho soporta. No saben si existeix algun servei equivalent que no tingui els servidors als Estats Units.

NOTA
Mirant què és això del turnitin, ens ha cridat l’atenció aquesta funcionalitat

Plagiarism Prevention
Instantly identifies papers containing unoriginal material.

Eina d’e-learning
La SFU va estar fent reunions durant 1 any aproximadament amb 25 persones per a decidir què fer al respecte. Finalment van considerar que el projecte Sakai encara està una mica verd i el Moodle no estava a l’alçada per a grans organitzacions, o sigui que van decidir utilitzar el WebCT i creuen que continuaran amb aquest 2-3 anys més.
Respecte al Sakai, l’estan seguint amb molta atenció i van a totes les conferències que es fan sobre el projecte. Al juny n’hi ha una a Amsterdam. Consideren que el projecte està molt més ben organitzat que el Moodle.
Tot i que ara també estan a la expectativa amb el Moodle, resulta que la Open University britànica (l’equivalent a la UNED o la UOC) està invertint molts diners i temps en millorar-lo per a poder-lo adoptar. La Open University té 200mil estudiants, per tant sembla que d’aquí 1 o 2 anys el Moodle també podria ser una opció molt interessant. Entre d’altres coses la Open University està millorant el tema d’accessibilitat i el de permisos i grups. També assisteixen a les conferències del projecte Moodle per anar-lo seguint.
Alguns professors utilitzen el Moodle, però no està suportat des de serveis centrals, no perquè no els sembli be sino pq no tenen prous recursos.

Situació actual WebCT
Aquest darrer mes de maig van migrar al WebCT versió 6. Des que Blackboard va comprar WebCT tothom pensava que fusionarien les dues aplicacions però no ho estan fent, no saben què passarà. A més a més ens confirmen el que ja ens van dir a la UBC respecte al suport, des que es fa des de Washington DC no és gaire bo.
Tenen uns 14mil estudiants i 400 cursos utilitzant-lo ara mateix i la plataforma aguanta be. Han fet web services per a sincronitzar WebCT amb el seu SIS (Student’s Information System). Han hagut de fer algunes modificacions al WebCT, perquè necessiten tenir-hi tan l’identificador d’usuari propi de la SFU (el nostre NIS) com el número de l’alumne (el nostre NIA). El número de l’alumne el necessitaven per a poder mostrar les notes dels alumnes al WebCT.

Wikis
Tenen mediawiki, instàncies individuals per cadascú que ho demana. De moment amb això en tenen prou perquè no els suposa gaire feina de suport. Ens comenten que és una aplicació feta en php, fàcil de modificar, molt modular, que maneguen els grups amb web services, etc.

http://www.mediawiki.org/

Accés a bases de dades de biblioteca
No tenen servei VPN, ens diuen que el que fan és dir-li a la gent que es configuri el navegador per anar a través d’un proxy que té la biblioteca que consulta l’LDAP.

Wifi
Tenen uns 80-100 access points, el campus de Burnaby té cobertura en un 50% aproximadament, el de Surrey del 100%.
Fan RADIUS + ldap + account system
Estan fent un pilot eduroam en 2 dels access points. Descubrim que la UPF forma part de l’eduroam vistant la pàgina web http://www.eduroam.es/.

Gestor de continguts
De moment no en tenen cap, hi ha departaments que n’utilitzen algun, com per exemple el zope-plone. Però estan veient que aniria be tenir-ne un a nivell d’universitat. El que passa és que ens comenten que no volen liderar el projecte, volen que sigui un dels departaments que més l’ha d’utilitzar, concretament ens mencionen la Library, pensen que és més lògic que l’escullin ells i portin ells el tema.
La Library ens diuen que té 60 persones que actualitzen continguts web.

Suport
No tenen un servei de suport estil UBC.
Pels profes fa suport d’elearning l’LIDC.
Pels estudiants hi ha suport als labs (lab staff).
Hi ha un helpdesk via mail i telèfon, però només saben resoldre temes de correu electrònic de l’estil de com es configura un client POP/IMAP, no recordo el password… qualsevol altre tema han de redirigir-lo cap els desenvolupadors.
A la Library hi ha els “reference librarians” que t’ajuden a cercar informació per fer recerca.
I també tenen l’Student Learning Commons http://learningcommons.sfu.ca/, ells expliquen millor que ningú què fan: “The Student Learning Commons (SLC) is an academic learning centre providing friendly and knowledgeable assistance with a wide range of academic topics and skills. Our goal is to provide students with the strategies and tools needed for academic success.”.

Simon Fraser University (SFU)

La nostra contacte a la SFU ha estat la Daria Hucal, coordinadora de International Mobility. Ella és qui ens ha organitzat el planning del dia i ens ha guiat pel campus.

El campus de la SFU al que hem anat, no és el que tenen al centre de Vancouver. Hem hagut d’anar al campus principal, que està situat dalt d’una muntanya a Burnaby. La veritat és que és un campus molt original, va estar dissenyat per un arquitecte canadenc que es diu Arthur Erickson i es veu que genera controvèrsia. A nosaltres al principi no ens ha agradat, molt formigó, però després veus que està pensat de manera que pots anar a tot arreu sense mullar-te, però a la vegada estàs a l’aire lliure… en fi, que ens ha acabat encantant.

La Daria ens ha estat explicant que a la SFU la jornada és de 35 hores setmanals, normalment de 8:30 a 16:30, i molta gent es queda mitja hora més. Al igual que a la UBC, no han de fitxar, i fan una pausa per dinar sobre les 12. Tenen 4 setmanes de vacances a l’estiu i 1 per Nadal (la universitat tanca). Quan hi portes 10 anys treballant et donen una setmana més de vacances, i als 15 anys una més. Tot això és com a la UBC.