Awesome!

4 – Saturday Night
I després de sopar uns thai noodles, per fi… el Crocodile Club! Quan entrem hi ha el concert dels teloners, un grup bastant curiós pq el cantant va amb traje i corbata però porta un tupé estil Elvis. La seva cançó més coneguda es diu “Graffiti Girl”. Després ve el plat fort, tot i que a la Sílvia li va agradar menys: un concert d’un tal Robyn Hitchcock, hi ha gent que se sap les cançons o sigui que deu ser conegut A mi em fa molta il·lusió pq el guitarrista és el del grup Screaming Trees (Seattle), que a mi m’agradava molt. Podeu mirar la programació del Crocodile a http://www.thecrocodile.com. Per cert, dins del Crocodile ens trobem els melenes del dia anterior, els 4 “grunges”, però tampoc ens atrevim a fer la foto.

De fet ens fastidia una mica, perquè els 2 profes també han vingut al concert, però amb un altre espanyol que deu n´hi d´ho, el típic madrilenyo del “Viva España”. Aquest es veu que treballa a la Boeing junt amb 120 espanyols més, sembla que tots els enginyers aeronàutics acaben aquí ara que Airbus va fatal. Total, amb aquests no hi ha manera de coneixer cap natiu, i a sobre després el madrileño insisteix que anem tots a un bar molt millor… el “Cow Girls”, que és un bar Coyote en tota regla. En fi, el meu somni a Seattle no era acabar en un bar Coyote i jo ja em començo a rallar, a les 2 quan tanquen me´n vaig a dormir. La Sílvia, que té més energia que jo, continua de marxa i va a parar a un after amb gent raríssima, mireu les fotos i flipeu amb els ballarins de breakdance i la noia que balla amb titella inclosa.

4 – Versió 2 del Saturday Night (by Sílvia)
El concert de l’Elvis m’ha molat molt, però després han arribat aquests tal Robyn Hitchcock amb aires de grandeza i … No estaven malament, però se m’han fet una mica pesats. Lo del madrilenyo si que és veritat que era un tio raro, raro, raro, pero en el fons bon tio. Ens va comprar una rosa a cada una (a l’estil Hèctor).
Amb el Vicente i el Pere (els profes) ha estat absolutely awesome! El canvi de bar va ser una mica tard, però us posem una foto que parla per si sola
La Marta es va ratllar una mica i va marxar i jo vaig decidir els afters de Seattle. Me n’alegro d’haver-lo vist, però definitivament no és el meu estil. Si voleu triomfar a un after de Seattle haureu d’aprendre a ballar break-dance.

Sunny Seattle

1 – Space Needle i EMP
Fa un dia estupendo, sembla que hem tingut molta sort pq a Seattle plou gairebé cada dia. Aprofitant que fa bon dia, ens gastem els 14$ que val pujar a l’Space Needle per fer unes fotos. Al costat hi ha un edifici del Gehry, més petit que el Guggenheim de Bilbao però del mateix estil. Aquest és més colorit, es veu que el tio va comprar-se un parell de guitarres elèctriques Stratocaster, les va esclafar i es va inspirar en el resultat. A dins hi ha un museu de la ciència ficció i un de música rock, però hem de confessar que només hem visitat la botiga del museu, la entrada era carissima

2 – Pike Market
Després anem cap a Pike Market, un lloc molt turístic de Seattle que surt a totes les postals. Un cop allà veiem que és això, un mercat de tota la vida. Pels americans és tan estrany que ho consideren atracció turística. Allà dinem amb 2 profes que hem conegut a un restaurant de peix, molt bo tot. Els 2 profes, un de Girona i un de Albacete, son molt simpàtics i estan vivint a Las Vegas, resulta que als USA falten profes i el ministeri organitza estades de 3 anys als USA pels que s’animin a venir. El cambrer del restaurant es diu Jorge i, per variar, és mexicà. Ens ofereix diferents cerveses per provar, i això ens va molt be, perquè aquí ni ha que tenen un sabor molt estrany i ara ja sabem quines no hem de demanar mai.

3 – Shopping
Abandonem als 2 profes i anem cap al Pioneer Square, molt mona pero molt petita. I després… de compres per downtown, us posem unes fotos d’una botiga molt freak que val la pena veure, tenien l’aspiradora del Fran (n´hi ha una que frega i tot!) i accessoris ELÖ i Flowerpower. Acabem mortes i sopem gairebé a hora espanyola. De fet, fem un intent d’aprofitar els busos gratuïts que té Seattle, però justament l’agafem a la primera parada de la zona que ja no és gratis i ens cobren 1.25$ per fer 2 carrers. Vaja, les típiques turistes.